Entrenament integrat, entrenament total

Si quereis leer este artículo en castellano clicar en este enlace ----> Artículo entrenamiento integrado

Fa uns dies us preguntava en aquest blog quin factor crèieu que era més rellevant per tal d’assolir l’èxit, les opcions que us donava eren el físic, la tècnica, la tàctica o el factor psicològic. Doncs bé després de 3 setmanes de vots, els resultats van sortir prou clarividents per tots ja que en un 55% va sortir que el factor psicològic era el més rellevant.

Anem a mirar de treure’n l’aigua clara. M’arriscaria a justificar aquest 55% ja que el factor psicològic està present en qualsevol dels aspectes de l’esport i afecta direcament sobre els altres tres factors. Si no estem concentrats sota unes capacitats psicomotrius idònies aprendrem a fer correctament un gest tècnic? Si no estem motivats i no tenim esperit de sacrifici serem capaços de superar els nostres límits físics? Si cognitivament no estem preparats, estarem preparats per entendre sistemes tàctics en atac i defensa? Jo crec que la resposta de tots vosaltres és un no rotund i per aquest motiu és possible que el factor psicològic esdevingui el més rellevant de tots quatre.

La pregunta no es pot dir que tingués trampa perquè ens havíem d’imaginar que l’esportista el podíem dividir en aquestes parts i llavors decidir quina era la més important per cada un, però si que a la realitat és una pregunta impossible de respondre i resoldre ja que aquests quatre factors es relacionen i es retroalimenten l’un amb l’altre. Vegem aquesta idea amb alguns exemples:

-Una persona sense unes bones capacitats psicològiques-cognitives no podrà tenir un bon nivell tàctic.

-Si físicament estem poc preparats, la fatiga ens alterarà negativament la tècnica ja que afecta a la capacitat coordinativa.

-Hi han aspectes tàctics que no es poden dur a terme sense unes mínimes condicions tècniques.

-Una persona poc motivada psicològicament no tindrà al màxim les potencialitats físiques i tècniques.

-Un jugador, per molt ben dotat tècnicament que esitgui, amb el temps no acabarà sent productiu si no té cap noció tàctica.


D’aquests exemples en podríem dir molts més però són una evidència que ens afirmen que no podem dissociar aquests factors.

És cert que aquests quatre factors es poden entrenar analíticament i de forma aïllada de la resta i també és correcte dir que en certs moments, fases i/o períodes és aconsellable treballar-los d’aquesta manera, però una de les característiques principals de l’ésser és que actuem com un tot, relacionant cada factor, qualitat i sistema en cada una de les nostres accions.

Així doncs per treballar com un tot s’hauria d’apostar més cap a un treball integrat, és a dir, buscar la metodolgia de treball que relacioni la tècnica, la tàctica, el físic i la psicologia. D’aquesta manera no només estarem treballant al jugador/a com un sistema total sinó que estarem fent-ho d’una manera molt més transferible a allò que ens trobarem durant la competició.

És per aquest motiu que us animo a dissenyar exercicis on aquests factors s’interrelacionin i que en una mateixa tasca d’entrenament els estiguem treballant. No n’hi ha d’haver prou dissenyant un exercici on dues persones es passen una pilota sinó que hem d’aprofudir-hi més i afegir-hi ingredients perquè sigui més integrat. Per exemple podríem afegir un sprint fins a un con abans de fer cada passada per treballar el factor físic, a més a més podem fer pensar al jugador abans de fer la passada si el company ens aixeca la mà esquerra o dreta en funció de la cama que vol rebre la pilota i així estarem treballant la presa de decisions. Aquest és un simple exemple de com l’exercici d’entrenament més bàsic que hi ha es pot complicar una mica per fer-lo més transferible.

La clau està en buscar l’objectiu que realment volem treballar i a partir d’aquí dissenyar i programar l’exercici tenint en compte que hi hagi una certa càrrega física, que hi hagin diferents elements tècnics a executar, on també és important afegir oposició i donar normes perquè l’exercici no es converteixi en una rutina i provocar que el jugador/a hagi de pensar constantment afavorint el treball cognitiu. Aquest camí a seguir no ens assegurarà la victòria ni tant sols aconseguir els objectius però ens acostarà a un treball amb rigor i sobretot més proper a la realitat.


 @Gerard_Artigas